INTERPRETACIÓ DE INÉS DUSSEL

El text 'Educar la mirada' de Inés Dussel analitza i reflexiona sobre dues qüestions relacionades amb les imatges i la manera d'interpretar-les. La primera és ensenyar a la gent a tenir una visió més contemporània malgrat la saturació d'imatges que pot arribar a provocar la societat en la que vivim, la qual n'està plena; i la segona és la manera amb la que s'ensenya als infants i adolescents a interpretar i interioritzar les imatges que veuen.

(Font: damianobacci.net)

Per explicar el primer tema, l'autora fa ús d'una imatge d'Alfredo Jaar. En el seu fotomuntatge utilitza un nombre molt gran de fotografies que ell mateix va fer durant la guerra de Ruanda. Després de dos anys sense poder-les mirar, a causa de la obvietat de que les imatges no transmeten el mateix que el moment en el qual es van fer ja que són una mera representació de la realitat, l'autor va decidir fer una composició amb la mateixa imatge repetida milers de cops, totes apilades en forma d'onada. Va pensar que era una bona forma d'interpretar la mirada d'aquell nen espantat, que per sí sola no tenia la capacitat suficient per transmetre el sentiment real. El fet de repetir-la tants cops aconseguia la reacció del públic, arribant al seu sentit i a la seva raó.

La segona qüestió plantejada per l'autora és l'educació de la mirada que es porta a terme en les escoles avui en dia. El que fan és limitar-se a les seves experiències i oferir una educació i unes activitats amb un resultat simple i previsible, que no ofereixen cap mena d'inquetud a l'infant. i com deia Alain Bergala, si el cine vol ser art, ha de transmetre descncert, escàndol i desordre. i per aquesta raó, per molt que pugui espantar el incontrolabe, s'hauria de poder mostrar als nens aquelles imatges que els facin pensar i reflexionar, unint els conceptes imatge i mirada: paraula i cos, raó i emoció, ètica i política.

En conclusió, s'ha de tenir clar que veure no és saber i que la imatge no és el mateix que la veritat, encara que l'educació així ho digui.