Avui en dia, malgrat la seva disminució, seguim vivint en una societat plagada d'estereotips. Hi ha estereotips de tots tipus: de nacionalitat, de gènere, d'orígen, de vestimenta... . Però tots es redueixen a una cosa, al moment en el que es veu a algú i només pel seu aspecte ja se'l jutja.
En els materials d'aquest tema hi ha dos articles sobre els estereotips actuals. El primer és la notícia sobre quan es van celebrar els Jocs Olímpics a Londres l'any 2012. Per tal que tothom es sentís còmode i acollit a la ciutat, es va fer una guia d'estereotips que informava de les costums de les persones de cada país, i com se l'ha de tractar, parlar, i gesticular per a que no sentís agredit ni ofès. Alguns dels exemples eren: als xinesos se'ls ha de parlar sense es mans a la butxaca, tenir en compte de no senyar-los amb el dit ja que això es fa amb els animals; els àrabs aprecien que es conegui la seva cultura, que no se'ls ofereixi menjar que per qüestions religioses no consumeixen, per exemple. I com aquests, amb pràcticament tots els països al voltant de la ciutat britànica.
A part dels estereotips per nacionalitat, també es tracten, en un altre document, els estereotips de gènere en la publicitat. La societat espanyola ha sigut sempre molt tradicionalista i les arrels del masclisme vénen des de molt enrere. A Espanya, després de la Guerra Civil i anys posteriors, el masclisme va estar molt present en la societat d'aquella època. La dona es movia dins de casa fent les feines de la llar, cuidant dels fills i preocupant-se per complaure, mentre que aquest era qui portava els diners a casa i tractava a la seva dona com si fos inferior.
La primera publicitat que es va fer, era molt masclista i el paper de la dona era totalment submís al de l'home. Però als anys 80 els anuncis comencen a mostrar dones polifacètiques i fortes, i els homes van començar a tenir un caràcter menys dur, amb més sensibilitat.
Maria Lluïsa Balaguer va fer una classificació del paper de la dona i l'home a la publicitat l'any 1985:
- La dona que s'encarrega de la llar
- La dona treballadora
- La dona com a objecte
- La dona inferior a l'home
- La dona com a valor associat al producte
- L'home executiu
- L'home a casa
- L'home amb els seus fills
- L'home conqueridor
Quinze anys després, però, sorgeix un nou prototip de dona en els espots, on es mostra independent i treballadora però alhora no surt del tradicional ni perd l'actitud coqueta ni la bellesa. Per altra banda l'home segueix representant l'autoritat, el saber, la ciència i la tècnica. Amb els anuncis de nens aquestes diferències són molt més notables. El nen és protagonista mentre que la nena té un paper secundari.
Al començar el nou segle, es comença a formar un estereotip de la dona positiu i no degradant on és forta i segura, treballa, pren iniciatives, ja no s'ocupa sola de les feines de la llar i mostra una bellesa més natural. Així, desenvolupa papers més importants als anuncis.
En quant a les relacions entre dones i homes en la publicitat, hi ha molts pocs estudis però això no vol dir que no tinguin importància. S'han establert quatre tipus de relacions:
- Relació paritària explícita: L'home i la dona es mostren de forma igualitaria en l'anunci mitjançant paraules, accions i comportaments que ho fan explícit.
- Relació paritària implícita: Es dona per fet que l'home i la dona són iguals i tenen les mateixes responsabilitats sense la necessitat de fer-ho notable.
- Relació dominant explícita: Un dels dos està per sobre de l'altre tenint-lo submís i es fa de manera notòria deixant veure "qui mana".
- Relació dominant implícita: La dominació no és visible però està present en l'estructura interna del missatge.
Finalment, com a conclusions, el creatiu publicitari ha d'estar atent a tot. Ha de complir amb les exigències del client, però per altra banda no pot infringir en els estereotips ni mostrar situacions i personatges irreals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada