EL LLENGUATGE VISUAL

TEORIA DE LA GESTALT: LLEIS DE LA PERCEPCIÓ

Sovint veiem imatges que ens criden l'atenció més que d'altres i això ho podem veure reflexat en la publicitat ja que, els publicistes estudien el que a un cert públic l'impactarà més per tal de vendre'ls el seu producte o servei. Això mateix és el que va estudiar la Gestalt. 

La Gestalt va investigar molt sobre el cervell de l'ésser humà i la forma en que rep i processa l'informació. És a dir, la percepció que pot tenir una cosa o una altra a la vista (o a l'oïda, com veurem més endavant), de cada persona.

· Percepció i processos

El que fa el cervell és relacionar-se amb els estímuls de l'exterior a través dels cinc sentits. Llavors recull unes sensacions que poden ser percebudes i  estan construïdes per tres elements: l'estímul, l'òrgan sensorial i la relació sensorial. Aquesta última és molt important perquè té a veure amb l'experiència de l'individu. Un cop la persona capta l'estímul, el seu cervell fa una associació amb l'anteriroment viscut amb aquell tipus de sensacions.

· Teoria de la Gestalt

Als voltants de l'any 1920, l'escola de Berlín va començar a treballar i a investigar en aquesta idea de la captació i el procés d'interpretació dels estímuls. Poc a poc aquests treballs d'investigació es van anar convertint en el que es coneixen com a Lleis de la Gestalt. 

La Teoria de la Gestalt diu que la ment, a través de certes lleis, les quals explicaré a continuació, configura i ordena els elements i estímuls que capta de l'exterior. Això ho pot fer o bé a través dels canals sensorials, que seria per mitjà de la percepció; o a través de la memoria, que seria mitjançant el pensament, la inteligència i la resolució de problemes.

· Les lleis Gestalt

Les lleis Gestalt es poden organitzar en dos grups. Les lleis generals i les particulars.

- Lleis generals

Aquestes són dos lleis fonamentals que també poden o bé estar juntes o bé estar barrejades amb lleis particulars.

Llei general de la pregnància o bona forma: 

Afirma la tendència de la percepció a adoptar les formes més simples possibles. Aquesta llei ens permet descodificar fàcilment imatges més complexes, i fa que la nostra ment en tingui una lectura molt més ràpida.

Llei general de la forma/fons:

Ens diu que la nostra ment és incapaç de captar una imatge a la vegada com a figura que com a fons. Tot dependrà de la percepció que se'n tingui a cada moment. Primer una serà el fons i l'altra la figura i després al contrari.

 - Lleis particulars

Llei de la semblança:

La nostra ment agrupa els elements semblants, ja sigui de forma, color o mida, en una mateixa entitat.

Llei de la proximitat:

És l'agrupament d'elements en la nostra ment. Quan les parts d'una totalitat reben el mateix estímul, s'uneixen formant grupets.

Llei de la simetria:

Encara que estiguin separades per cert espai,  les imatges simètriques són percebudes per la nostra ment d'una manera unitària, com a un sol element.

Llei de la continuïtat:

La nostra ment també capta com a un sol element els petits detalls que formen un mateix patró, van cap a la mateixa direcció, etc. Els percebem com elements continus encara que estiguin interromputs.

Llei de la direcció comuna:

Els elements de la imatge semblen construir un patró o un fluix cap a la mateixa direcció que es perceben com una forma.

Llei de la igualtat o equivalència:

És la tendència que tenim a agrupar els elements que són iguals entre ells en grups, encara que hi hagin altres elements diferents pel mig.

Llei de tancament:

Les línies que s'intueixen en una forma, capten més la nostra atenció que les que s'uneixen entre si.

La percepció sonora

L'oïda, com la vista és un sentit pel qual captem estímuls i sensacions, les quals ens poden provocar un record associant el que sentim a la nostra experiència vital. Per tant, només sentint un soroll podriem identificar de què es tracta. Per exemple, el so de l'aigua en moviment podríem dir que es tracta del so que fa un riu.

CONCEPTE D' INTERTEXT

El concepte d'intertextualitat, que va ser introduit per Bakhtin i més tard desenvolupat per Kristeva i Genette, va canviar automàticament el concepte d'influència que es deia a l'hora de crear material;  ja sigui literari, artístic, crític, etc.

És a dir, qualsevol text és un intertext i a qualsevol lloc es pot trobar la intertextualitat. Parlant només de literatura, podem dir que qualsevol text que s'hagi escrit al llarg de la història ha estat influit per molts altres que l'autor hagi llegit anteriorment. Els altres textos poden ser més o menys notables pel receptor dins del text nou, però hi són. Perquè encara que el nostre cervell no detecti que està utilitzant textos ja escrits, ho fa i ho reflexa quan ho escrivim. Com bé diu C. Guillén, al dir-ne influència, estavem individualitzant els textos, però no teniem en compte la gran sociabilitat literària que fa que una obra individual només sigui l'encreuament d'escriptures anteriors.

Basant-se en la teoria de Bakhtin, molts autors han desenvolupat delimitacions i distincions de conceptes. Segre (1982), per exemple, va proposar el concepte de l'interdiscursivitat, per usar-la quan es parlés de relacions entre qualsevol text (oral o escrit) i tots els enunciats o discursos de la cultura corresponent. Per taant, només es parlaria d'intertextualitat quan les relacions siguéssin específicament entre text i text. Però com ell, hi ha varis autors més que han fet la seva pròpia distinció i classificació, com ho va fer Genette amb el concepte de transtextualitat i les seves relacions.

Per concloure, s'ha demostrat que la intertextualitat és una cosa inevitable en àmbits com la literatura i la llengua, ja que l'ésser humà està contínuament rodejat de textos, expressions i frases que fan que sigui possible.