dilluns, 19 de setembre del 2016

LES IMATGES QUE M'HAN MARCAT




Aquesta és una imatge de la sortida del sol a Calella, la meva ciutat. Trobo que plasma a la perfecció els meus orígens i els orígens de la meva passió cap al mar. Mirar el mar em relaxa moltíssim i m'encanta viure a la costa. De veritat penso que no sé que faria si visqués en un lloc on no pogués veure el mar. Crec que no podria haver nascut en un lloc millor i em sento molt afortunada.



La meva mare i la meva àvia formen una part importantíssima de mi i de la meva vida. Són les que més m'han cuidat i s'han preocupat perquè no em faltés mai res i estigués bé en tot moment. Gràcies a elles sóc el que sóc i espero poder viure més moments com el de la fotografia.


A part del mar, el que més m'agrada i em relaxa és poder veure quan surt el sol o quan es pon. En aquest cas és una sortida del sol en un lloc preciós a la muntanya. No hi ha millor sensació que aixecar-se aviat per poder veure coses així de maques.

                                                                                                                                                                       

Aquestes imatges són de quan vaig anar a París l'any passat per segona vegada, i el tornaria a repetir mil cops més. És una ciutat que m'inspira moltíssim. La trobo preciosa, elegant i amb mil raconets amb encant per descobrir. Però sobretot el que té és art, els seus museus contenen infinitat d'obres d'art que tornaria a veure un i un altre cop sense cansar-me.


Aquí una posta de sol com no n'havia vist mai cap. És per una de les raons que agraeixo haver anat de vacances aquest estiu a Tarifa, perquè estic segura que no en tornaré a veure cap de tan espectacular fins d'aquí molt temps.



Aquest és un dels molts moments que he passat amb el meu pare, petits moments plens de respecte i amor els quals espero seguir tenint per molts anys més. Ell també ha marcat en mi i si no fos per ell jo seria diferent ara mateix.


Trobar-me amb aquesta imatge em va marcar perquè era un dia totalment normal en el que no esperava per res del món trobar-me un doble arc de Sant Martí. Va ser una demostració més de que les coses bones poden passar quan menys t'ho esperes.


Clarament aquesta imatge va marcar-me. Va ser el dia del meu aniversari dels 18 i no m'esperava per res aquest pastís enorme fet per la meva mare. La sorpresa va ser gegant i la felicitat màxima. A part que simbolitza el dia en el que em vaig fer major d'edat.


Aquestes fotografies marquen un inici d'any amb persones que m'ajuden, em cuiden, i fan el meu dia a dia molt millor, els meus amics. Són un pilar bàsic en la meva vida i definitivament cada un d'ells ha marcat un abans i un després.





Aquests són dos llibres que sens dubte m'han marcat. M'han fet plorar moltíssim tant l'un com l'altre, i m'han fet ampliar la meva visió de les coses i he vist coses que abans ni m'havia plantejat que els hi podia donar importància alguna.



I per últim, com ja he dit, el mar és el que representa els meus orígens i és un dels llocs on m'agrada més estar. I per representar Malgrat, el poble on vaig créixer, no hi havia cap imatge millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada